Quan estic a la feina el meu cervell es divideix en dos: una part desvarieja i està molt lluny de la cadira i la taula; l'altra em manté amb els peus a terra i es preocupa de que posi les càpsules que toquen, que no m'oblidi de les enganxines ni de pesar els estoigs. Benvinguts als deliris mentals de les meves vuit hores de feina.
Tingueu paciencia amb les entregues. Vindran. Quan no faci son ni mal d'esquena o mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada